Les transformacions i les visions que del Nadal
té la nostra societat en un món global, la fan
cada cop més necessitada d’anar a la recerca
de referents locals. Les influències foranes
que pretenen, via mercat, imposar tendències,
nous costums...no han aconseguit fer-nos perdre
“les tradicions nadalenques catalanes: el Pessebre,
els Pastorets, el “Caga Tió, el Reis... No només
no s’estan perden, sinó que gaudeixen de molt
bona salut”.
La cultura popular al Nadal: el pessebrisme
El pessebrisme a Catalunya està en aquests
moments en un punt àlgid de la seva història,
no només pel gran nombre d'associacions que
hi ha funcionant sinó sobretot per la gran quantitat
de pessebres familiars, escolars, etc...que
es fan i per l’elevat nombre de pessebres que
es venen als centres comercials, establiments
especialitzats, fires….És una de les tradicions
més antigues de la nostra cultura, que cada
dia es popularitza més, perquè “cada vegada
es fan més pessebres”, subratlla Josep Porta,
president de la Federació Catalana de Pessebristes.
Parròquies, escoles, hospitals, i posteriorment
centres cívics, i altres espais de participació
col•lectiva s'han afegit al gran nombre de practicants
habituals del pessebrisme.
A més, el món del pessebre no es redueix avui
a Catalunya a una mirada al passat per a nostàlgics,
sinó que perviu i es renova constantment amb
utilització de materials nous; la incorporació
de col·lectius que celebren i ensenyen aquesta
construcció festiva i noves entitats que sorgeixen
d’un nou concepte de patrimoni cultural. “Portem
150 anys d’associacionisme pessebrista a Catalunya
i l’avantatge és que tothom en pot fer un a
casa. És l’art popular que està a l’abast de
tots”, assenyala Porta.
Catalunya ha estat des de sempre bressol de
grans i reconeguts escultors de figures de pessebre
És una tradició centenària al nostre país,
perquè es fan pessebres a les cases, de forma
generalitzada, des de finals del segle XVIII,
quan els pessebres deixen de ser patrimoni de
convents i cases nobles per incorporar-se a
la dinàmica de celebració del Nadal de totes
les llars. Des del començament del segle XX
el pessebrisme català comença a ser conegut
a Europa, especialment a partir de la incorporació
del guix en la seva construcció, tècnica que
es va iniciar de forma més aviat atzarosa a
l'Associació de Barcelona i que s'ha difós per
tot el món pessebrístic.
Cap a meitat del segle XX, amb l'aparició de
les associacions de pessebristes es va generant
i consolidant el pessebrisme artístic, normalment
exposat en forma de diorames. Segons Josep Porta
l’any passat les “79 exposicions de diorames
varen aplegar aproximadament 600.000 visitants”.
La Federació Catalana de Pessebristes se sent
hereva d'un llegat etnogràfic de primera magnitud
que es manté gràcies al “treball desinteressat
de centenars de pessebristes anònims” que configuren
les associacions, diu el seu president.
Els pessebres són efímers, “petites obres d’art”
repartides arreu del país. Enguany, la Federació
Catalana de Pessebristes presenta aquests treballs
que preparen durant tot l’any les seves associacions
en, aproximadament, 90 exposicions arreu de
Catalunya, País Valencia i Balears.
13a Biennal del Pessebre Català
La Biennal del Pessebre que s’exposarà a l’església
parroquial de Castellar del Vallès del 4 de
desembre de 2010 al 16 de gener de 2011, és
una mostra representativa dels pessebristes
de totes les entitats del país. Les quatre exposicions
que conformen la biennal, organitzada pel Grup
Pessebrista de la Capella de Montserrat, són:
“Pessebres de Catalunya”, “60ª Exposició de
Pessebres de Castellar”, “Nous llenguatges per
al pessebre”, “Pessebrisme per escrit i retratar”
i “El teu pessebre a la xarxa”. Més informació:
www.biennaldelpessebre.cat.
Exposició Figures de Pessebre • Grans Mestres
Catalans
Aquesta exposició es pot veure al Museu Etnològic
de Barcelona (Passeig de Santa Madrona 16-22.
Parc de Montjuïc) i es clourà per la Candelera,
el 2 de febrer del 2011. Està impulsada per
la Federació de Pessebristes de Catalunya amb
motiu del seu 25è aniversari. La mostra pretén
ser una mostra significativa de l'obra dels
grans noms del nostre país que han deixat una
empremta important en el terreny de les figures
de pessebre. El llegat d’autors històrics com
Ramon Amadeu, Domènec Talarn, Josep M. Brull,
Damià Campeny, Lambert Escaler, Marià Rubió,
Joan Roig,.. i d'altres més recents en la nostra
memòria però no menys importants com Manel Muns,
Lluís Carratalà, Martí Castells, Daniel José,
Josep Traité i d’altres podrà ser revisat en
conjunt per primera vegada.